Tot just arribem a casa, no me'n puc estar d'escriure unes lletres al blog, han estat uns dies força intensos a la zona d'exploració i els haig de compartir.
Aquest cop érem cinc, el Victor i la Mamen del Nubis de Palència, el Jordi Carretero del GES del Club Muntanyenc Barcelonès i l'Albert Cabré i en Jordi Pérez de la ACE de Mataró. Feia uns dies havíem quedat per anar a explorar els forats trobats a la Garma del Ciervo. Les descripcions eren molt il·lusionants, però la experiència d'altres grans forats que finalitzaven en un no res em feia ser prudent.
L'entorn fa justícia a les descripcions, una dolina de parets quasi verticals que acabaven en grans avencs. La dolina està partida en dos per un contrafort. De moment ens concentrem en la menys fonda de les dolines, l'altre encara es molt més complicada d’accés.
Per arribar fins a la capçalera dels pous, va caldre instal·lar un parell de 30s a les rampes herboses. El primer avenc, el més evident el bategem com a GC-055 Torca Mordor. Baixem tres pous fins a -37, no hi ha continuació, retornem tot fent la topografia.
El segon avenc està sota del camí d’accés de la Torca Mordor, cal baixar un ressalt de 3 metres i trobem una entrada la GC-056, comença amb una rampa que dona a un pou, comencem a baixar més pous. En el segon, cul de sac, remuntem i accedim a un pou paral·lel per una finestra, un altre cul de sac. Estem a punt d'abandonar. En Jordi Carretero ha agafat fred, diu que nota una corrent d'aire molt fred, això no pot acabar així. Arribats a aquest punt, la experiència d'altres cavitats ens ajuda a fer un últim intent, les parets blanques indiquen corrent d'aire i decidim fer un nou pèndol fins a una finestra blanquinosa. Resulta ser bona, un pouet de 5 metres i un magnífic P55 a continuació.... vaja, cul de sac. Intentem la tàctica anterior, a 25m del fons hi ha una nova finestra blanquinosa, nou pèndol, un pou rampat de 20m, al fons unes gateres amb corrent d'aire, baixem fins un tap de blocs, no hi ha continuació possible.
Nova reunió del comitè de savis, això s'ha acabat. Una cosa no ens quadra, la corrent va cap al fons i als primers pous anava cap a fora.... ens haurem passat una altre finestra? Efectivament, cal escalar 5 metres fins a una nova finestra blanca com la neu, desprès de una curta galeria un P12, una nova escalada de 5 metres per accedir a un pou paral·lel de 30 metres.... per variar un cul de sac.
Estem acabant la paciència, una nova escalada per accedir a la finestra de un altre pou.... P10, molta aigua, una rampa de pedres encaixonada entre dues parets de roca mare que baixa 10 metres més i al final un forat d'uns 80cm al terra, es un nou pou, els llums no ens deixen veure si es gaire fons, cal tirar una pedra sonda.... ostres, des del 92, a la Cueva de los Moros, jo no havia sentit baixar tant una pedra. No vull dir un número es fàcil que l'erri, el cas que a la darrera reunió del comitè, varem veure clar que amb els dos cinquantes que dúiem faríem el ridícul en aquell pou, de totes formes, el temps se’ns tira a sobre i hem de tornar.
Finalment, bategem el forat com a Torca de las Ventanas i el pou que queda per baixar es dirà "Pou Homer"
El retorn el fem amb molta alegria, ja es fan plans per el pont de Tots Sants, pot ser memorable.
Jordi Pérez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada